El negre blanc

«The dream is over», cantava John Lennon el 1970, el somni dels «feliços» seixanta acabava el seu viatge hipster. El 1957, Norman Mailer, que va viure el naixement d’una nova visió de la vida per part dels joves nord-americans i que, de certa manera, la va compartir, aprofundeix ja en el món Hip, en la seva filosofia, la seva llengua i en els seus actes i actituds. Per a ell, el jove que participa d’aquesta incredulitat col·lectiva, d’una banda, en les paraules dels homes que detenen massa diners i poder i, per una altra, en les idees socialment monolítiques de la parella, la família, la vida amorosa, no té una altra sortida que marginar. En aquest «posar-se fora», el jove blanc es troba del braç del negre, vivint com ell de la seva música, la seva cultura i la seva ràbia, fins al punt que «l’hipster absorbeix les sinopsis existencials del negre i en la pràctica pot ser considerat com un negre blanc». Cap text actual, quan ja una certa perspectiva permetria una mirada tranquil cap a aquesta «nova filosofia», supera aquesta anàlisi rigorosa, i alhora apassionat, d’un fenomen que segueix sent per a molts incomprensible, però que ha canviat irreversiblement idees i costums en el món sencer.